En quina família pertany les castanyoles?

La marimba i el xilòfon estretament definit formen part de la família dels xilòfons, mentre que el glockenspiel, el vibràfon i altres són de la família dels metal·lòfons. La marimba té la gamma més àmplia de qualsevol instrument de percussió de placa de to.

Quin instrument forma part de la família de corda?

Les cordes són la família d'instruments més gran de l'orquestra i es presenten en quatre mides: el violí, que és el més petit, viola, violoncel, i el més gran, el contrabaix, de vegades anomenat contrabaix.

D'on van sorgir les castanyoles?

Si ens endinsem en la història, les castanyoles es van començar a utilitzar a l'edat mitjana a Espanya, però el seu origen es troba a milers de quilòmetres de la península i centenars d'anys de l'edat mitjana.

Com s'utilitzen les castanyoles en un instrument de corda?

A la pràctica un jugador sol utilitzar dos parells de castanyoles. A cada mà s'agafa un parell, amb la corda enganxada sobre el polze i les castanyoles recolzades al palmell amb els dits doblegats per recolzar l'altre costat. Cada parella farà un so d'un to lleugerament diferent. Es desconeix l'origen de l'instrument.

Quin tipus d'instrument és la ballarina amb castanyoles?

Pintura de Renoir de 1909 Nena ballant amb castanyoles. Les castanyoles, també conegudes com a clackers, són un instrument de percussió (idiófon), utilitzat en la música Kalo, morisca, otomana, romana antiga, italiana, espanyola, sefardita, suïssa i portuguesa. L'instrument consta d'un parell de petxines còncaves unides en una vora per una corda.

D'on prové l'ús de les castanyoles?

Es desconeix l'origen de l'instrument. La pràctica de fer clic amb els pals de mà per acompanyar la dansa és antiga, i la practicaven tant els grecs com els egipcis. En temps més moderns, els ossos i les culleres que s'utilitzen en la música de l'espectacle de Joglar i de la banda de gerres també es poden considerar formes de la castanyolada.

Quin tipus de so fa una castanyolada?

L'instrument consta d'un parell de petxines còncaves unides en una vora per una corda. S'aguanten a la mà i s'utilitzen per produir clics per a accents rítmics o un so d'esquinçament o de soroll que consisteix en una sèrie ràpida de clics.