Què va descobrir Chargaff mentre estudiava les bases de l'ADN dels organismes? Les proporcions de timina i adenina eren similars, igual que les proporcions de guanina i citosina. L'estructura de l'ADN s'assembla a una escala retorçada.
Què va descobrir Chargaff sobre els organismes d'ADN?
Erwin Chargaff va ser un d'aquests homes, que va fer dos descobriments que van portar James Watson i Francis Crick a l'estructura de doble hèlix de l'ADN. Al principi, Chargaff es va adonar que l'ADN, ja fos extret d'una planta o d'un animal, contenia quantitats iguals d'adenina i timina i quantitats iguals de citosina i guanina.
Quin descobriment s'atribueix a Phoebus?
La identificació de la ribosa i la desoxirribosa va ser el descobriment que es va atribuir a Phoebus Levene.
Quina base només es troba a l'ARN?
L'ARN està format per quatre bases nitrogenades: adenina, citosina, uracil i guanina. L'uracil és una pirimidina que és estructuralment similar a la timina, una altra pirimidina que es troba a l'ADN. Igual que la timina, l'uracil es pot combinar amb l'adenina (figura 2).
Quina base només es troba al test d'ADN?
a) La timina i la citosina només es troben a l'ADN, mentre que l'adenina i la guanina només es troben a l'ARN.
Qui va identificar per primera vegada l'ADN?
el químic Friedrich Miescher
Més aviat, l'ADN va ser identificat per primera vegada a finals de la dècada de 1860 pel químic suís Friedrich Miescher.
Per què l'uracil no està present a l'ADN?
Explicació: l'ADN utilitza timina en lloc d'uracil perquè la timina té una major resistència a la mutació fotoquímica, fent que el missatge genètic sigui més estable. Fora del nucli, la timina es destrueix ràpidament. L'uracil és resistent a l'oxidació i s'utilitza en l'ARN que ha d'existir fora del nucli.
Quina base es troba només a l'ADN?
timina
Les bases adenina, guanina i citosina es troben tant a l'ADN com a l'ARN; la timina només es troba a l'ADN, i l'uracil només es troba a l'ARN.
Què passa si hi ha uracil a l'ADN?
L'uracil a l'ADN resulta de la desaminació de la citosina, donant lloc a un parell U:G mutagènic i una mala incorporació de dUMP, que dóna un parell U:A menys nociu. Almenys quatre glicosilases d'ADN humà diferents poden eliminar l'uracil i, per tant, generar un lloc abasic, que en si mateix és citotòxic i potencialment mutagènic.